Signes i símptomes de l’alopècia areata

Inici i progressió de l’alopècia areata

L’alopècia areata acostuma a començar sobtadament amb una caiguda dels cabells notable en pocs dies o setmanes. La major part de les persones observa una o diverses clapes suaus rodones o ovalades sense cabells, normalment al cuir cabellut. L’afecció es manté limitada en algunes persones, però en altres progressa amb formes més generalitzades, com la caiguda pràcticament total dels cabells del cap (alopècia total) o, en casos més rars, la caiguda dels cabells i del pèl de tot el cos (alopècia universal). 

Com que l’afecció és immunomediada i no deixa cicatrius, l’estructura dels fol·licles pilosos roman intacta. Tot i això, el cicle de creixement normal es veu alterat, cosa que afebleix l’ancoratge del pèl i fa que aquest caigui de manera prematura.

Un tret característic que sovint es veu a les vores de les clapes calbes és la presència de pèls «signe d’exclamació». Es tracta de pèls fràgils i curts que són més prims a la base i més gruixuts a la punta, la qual cosa els dona l’aparença de signe d’exclamació. Aquest patró reflecteix l’afebliment de la tija pilosa a prop del cuir cabellut.

En resum, l’alopècia areata es caracteritza per l’aparició sobtada de clapes ben delimitades sense cabells, sovint amb pèls cònics distintius («signes d’exclamació») que ajuden a distingir-la d’altres trastorns capil·lars. 

En què es diferencia l’alopècia areata d’altres formes de caiguda dels cabells?

Si bé la caiguda dels cabells pot ocórrer per molts motius, l’alopècia areata té diversos trets distintius: 

Patró sense cicatrius

El cuir cabellut roman llis i sense cicatrius, ja que els fol·licles no estan malmesos. Això preserva la possibilitat que els cabells tornin a créixer.

Mecanisme autoimmunitari

L’afecció és el resultat d’una resposta dirigida al fol·licle pilós que interromp la fase activa de creixement (anàgena) i causa la caiguda sobtada dels cabells.

Presentació clínica típica

L’alopècia areata sovint apareix en forma de clapes circulars o ovalades ben delimitades. El reconeixement amb dermatoscòpia pot revelar signes addicionals com ara pèls en forma de signe d’exclamació, punts negres (pèls trencats a la superfície del cuir cabellut), punts grocs (obertures fol·liculars plenes de queratina) i altres marcadors d’activitat fol·licular.

Comportament impredictible

L’afecció varia molt entre persones. Algunes experimenten clapes aïllades en què tornen a créixer els cabells uns mesos després, mentre que altres tenen episodis recurrents o caiguda progressiva. Això contrasta amb altres formes, com l’alopècia androgènica, que solen seguir un curs més lent i predictible.

Possible afectació més enllà del cuir cabellut

El cuir cabellut és la zona més habitual, però qualsevol part de cos amb pèl es pot veure afectada, incloses les celles, les pestanyes, la barba i les extremitats. En alguns casos, l’alopècia areata progressa i afecta de manera extensa o universal.

 

En canvi, altres causes d’alopècia, coml’efluvi telògen o l’alopècia androgènica de llarga durada, tendeixen a mostrar una caiguda dels cabells difusa, una progressió gradual o una miniaturització dels cabells impulsada per les hormones; a més, en alguns casos poden implicar cicatrius o danys irreversibles. Reconèixer els signes i símptomes distintius de l’alopècia areata és essencial per a un diagnòstic i un tractament precisos. 

Quins són els signes d’alopècia areata que s’haurien de buscar?

Hi ha diversos signes clínics que són especialment importants quan s’examina una persona per una possible alopècia areata: 

Caiguda dels cabells a clapes

Aparició sobtada de clapes calbes, llises, circulars o ovalades al cuir cabellut o altres llocs del cos amb pèl. Aquestes plaques es poden estendre o ajuntar-se amb el temps.

Pèls amb forma de signe d’exclamació

Cabells curts que són més prims a prop del cuir cabellut i més gruixuts a les puntes. Se solen trencar fàcilment i es troben a les vores de les clapes sense cabells.

Punts negres i pèls trencats

Una inspecció de més a prop revela petits punts negres a la superfície del cuir cabellut, que són pèls trencats arran de pell o just per sobre. També hi pot haver pèls curts o trencats visibles.

Punts grocs

En una dermatoscòpia es poden observar obertures fol·liculars dilatades plenes de queratina i seu, especialment en zones més inactives.

Canvis a les ungles

Alguns persones desenvolupen clots fins, estries o rugositat a les ungles. Aquests canvis reflecteixen el procés autoimmunitari compartit que pot afectar tant els cabells com les ungles.

Signes de recreixement

El recreixement comença habitualment amb pèls fins i no pigmentats. Amb el temps, aquests poden ser substituïts per cabells més gruixuts i pigmentats. Durant aquesta fase de recuperació poden aparèixer pèls curts i erectes o pèls circulars.

Picor i formigueig

Una part de les persones nota lleu picor, formigueig o molèstia a les àrees afectades abans o durant la caiguda dels cabells.

 

En conjunt, aquests signes confirmen el diagnòstic d’alopècia areata i ajuden a distingir-la d’altres causes de caiguda dels cabells. Detectar i derivar a un especialista en dermatologia de manera ràpida són factors que poden ajudar a planificar un tractament adequat i millorar així les possibilitats d’un recreixement reeixit.

FAQs

Referències

HQ-COR-C-2600006