Salta al contigut

$ImageAlt.data

Malalties respiratòries.

Hi ha milions de persones a tot el món amb asma i al·lèrgies. Els trastorns al·lèrgics són afeccions prevalents, comunes i cròniques en la població general. Les persones afectades pateixen de moltes maneres: a la feina, l'escola, amb les activitats físiques, la interacció social, les relacions personals i el benestar emocional.

L'objectiu d'Almirall és oferir-los solucions de valor afegit per a les seves afeccions; és el que fa avançar el nostre compromís ferm per cercar  solucions terapèutiques innovadores que marquin realment la diferència.

 

Rinitis al·lèrgica.

 

Les al·lèrgies respiratòries van en augment arreu del món. Aproximadament un 20% de persones a Europa pateixen rinitis al·lèrgica (entre un 15% i 20% de les quals tenen una forma greu de la malaltia [+ info]), mentre que es calcula que l'asma afecta entre un 5% i un 12% de persones a Europa [+ info]. Aquestes malalties són la primera causa de pèrdua de jornades laborals [+ info] i fins i tot poden perjudicar el rendiment escolar [+ info]. A pesar del gran impacte personal i social, les al·lèrgies respiratòries s'ignoren i se subestimen, i moltes persones no són conscients que es tracta de malalties reals.

 
 

Què és la rinitis al·lèrgica?

 

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) descriu la rinitis al·lèrgica, o febre del fenc, com la que es produeix en inhalar alguna substància a la qual es té al·lèrgia, i l'interior del nas s'inflama.

La sinusitis és una inflamació del revestiment interior dels sins, que pot ser aguda o crònica. Quan els sins queden tapats i plens de líquid, els gèrmens poden créixer i provocar símptomes com mal de cap i secrecions nasals groguenques. Els sins tapats poden ser a causa del refredat comú, la febre del fenc o pòlips nasals (petits bonys a l'interior del nas).

La rinitis al·lèrgica i la sinusitis estan relacionades, ja que la rinitis al·lèrgica fa que se't tapi el nas i, alhora, tapa els sins.

 
 

Causes. [+ info]

 

Els al·lergògens desencadenen la rinitis al·lèrgica. Els al·lergògens es troben tant a l'aire lliure com en espais tancats. Quan la rinitis al·lèrgica està causada per al·lergògens exteriors, com les floridures o els arbres, el pol·len de les plantes i l'herba, se sol considerar una al·lèrgia estacional o "febre del fenc". La rinitis al·lèrgica també pot ser desencadenada per al·lergògens que es troben a casa, com ara caspa d'animals, floridura o àcars de la pols. La classificació actual de la rinitis al·lèrgica té en compte la intensitat dels símptomes i l'impacte en la qualitat de vida. D'acord amb aquestes característiques, serà lleu o moderada/intensa.

  Caspa de gat

  Polen

  Excrement dels àcars de la pols

Ulls inflats, vermells i amb picor.
Esternuts, secreció nasal.
Picor al coll.
 
 

Qui té risc? [+ info]

 

Hi ha persones més propenses a crear anticossos IgE als al·lergògens per les característiques familiars. En aquest cas, es diu que aquestes persones són "atòpiques" o tenen "atòpia". Les persones atòpiques tenen més probabilitats de patir al·lèrgies perquè el seu organisme produeix més anticossos IgE que habitualment.

Els factors ambientals també exerceixen un paper en el desenvolupament de trastorns al·lèrgics. El paper exacte de l'ambient es desconeix, però alguns estudis han demostrat que sembla que diversos factors augmenten la probabilitat que un nen tingui atòpia, com ara:

  • Créixer en una casa de fumadors
  • Utilitzar antibiòtics innecessàriament
  • Un determinat grau d'exposició als àcars de la pols*
  • Un determinat grau d'exposició als animals*

* No obstant això, l'exposició pot comportar l'aparició de tolerància als al·lergògens dels animals i àcars de la pols de casa entre els nens i nenes.

Els nens tenen més probabilitats de desenvolupar atòpia que les nenes, igual que els bebès que neixen amb poc pes. Els motius d'això no són clars.

 
 

Les al·lèrgies respiratòries en poques paraules.

Rinitis al·lèrgica.

Una afecció inflamatòria comuna i molesta que afecta les vies respiratòries superiors i les membranes del nas i els ulls, causada per una reacció al·lèrgica a un al·lergogen. La conjuntivitis sol acompanyar aquesta afecció. En aquest cas, es coneix amb el nom de rinoconjuntivitis. Aquesta afecció sol anar associada a l'asma.

Símptomes.

Congestió nasal o rinorrea, esternuts, picor i llagrimeig als ulls i inflamació de les parpelles. Els símptomes poden ser estacionals (febre del fenc) o durar tot l'any.

Asma al·lèrgica.

Una forma d'asma causada per l'exposició de la mucosa bronquial a un al·lergogen inhalat transmès per l'aire. L'asma és una malaltia d'alta incidència i potencialment mortal en què les vies respiratòries s'inflamen i s'inflen. Aquesta inflamació també causa l'augment de la resposta de les vies respiratòries a una varietat d'estímuls.

Símptomes.

Respiració superficial, opressió al pit, tos o broncospasmes i sibilàncies.Aquests símptomes normalment s'associen amb una limitació del flux d'aire generalitzada però variable, que almenys és parcialment reversible amb medicaments.

La prevalença de les al·lèrgies (no només respiratòries) en els països enquestats.

Rinitis al·lèrgica: la classificació aria.

Tradicionalment, la rinitis al·Ièrgica es dividia en estacional i permanent, però alguns al.lergògens estan presents durant tot l'any (per exemple, la Parietaria als països mediterranis, els animals de companyia i els àcars de la pols de casa). Per abordar aquest problema, les directrius sobre rinitis al.lèrgica i el seu efecte en l'asma (Allergic Rhinitis and its Impact on Asthma, ARIA), les primeres directrius basades en proves sobre la rinitis al·Ièrgica, van proposar una nova classificaciò: la "rinitis intermitent" i la "rinitis persistent", que se subdivideix en malaltia lleu i moderada-intensa depenent de la intensitat dels símptomes i els resultats de la qualitat de vida. Aquesta classificació és útil per a l'aplicació del tractament. No obstant això, no hi ha unes mesures acceptades àmpliament, com en el cas de l'asma, sobre els objectius del tractament/control de la rinitis al•Ièrgica.

Símptomes persistents.

> 4 dies a la setmana > 4 setmanes


Lleu.

Tots els següents 
- Son normal
- No afecta l'oci, l'esport i les activitats diàries
- No afecta la feina ni l'escola
- Els símptomes hi són presents però no són problemàtics

Moderada-intensa.

Un o més punts.
- Afecta el son
- Afecta l'oci, l'esport i les activitats diàries
- Afecta l'escola 0 la feina
- Símptomes problemàtics
 

Intermitent

4 dies a la setmana < 4 setmanes

 

Qui diagnostica
les al·lèrgies respiratòries?

El metge hauria de fer un diagnòstic primerenc i precís, de manera que es pugui tractar l'al·lèrgia i evitar les exacerbacions. Les al·lèrgies respiratòries es diagnostiquen basant-se en la història clínica, una exploració física i preguntes concretes. La rinitis al·lèrgica es classifica com a lleu o moderada/intensa, depenent de la intensitat dels símptomes i l'impacte en la qualitat de vida.

Depenent de la intensitat, el teu metge podria fer proves de punció en la pell i anàlisis de sang per mesurar la IgE específica. Aquestes proves esbrinen quins al·lergògens són les causes més importants dels símptomes. El teu metge aleshores pot decidir el tractament adequat i tu hauràs d'intentar evitar l'exposició a l'al·lergogen.

Tractaments.

És important identificar els al·lergògens que t'afecten i evitar-los. No obstant això, també hi ha tractaments mèdics disponibles que et pot receptar el metge en el teu cas:

  • Antihistamínic nasal
  • Antihistamínic oral
  • Corticosteroides tòpics nasals
  • Descongestius nasals (només en determinades situacions)
  • Corticosteroides orals (només en determinades situacions)
  • Tractament quirúrgic
  • Immunoteràpia

Alguns dels tractaments anteriors podrien ser productes sense recepta al teu país, així que hauries de consultar el farmacèutic abans de comprar cap medicament.