Problemes digestius: acidesa i restrenyiment


Entre els problemes digestius més comuns hi ha l’acidesa gàstrica i el restrenyiment. Malgrat que l’acidesa gàstrica sigui un símptoma lleu en la majoria dels casos, és molt prevalent: es presenta de forma intermitent almenys en un 40% de la població. Per la seva banda, el restrenyiment afecta entre el 14 i el 30% de la població espanyola adulta, amb més del doble d’incidència en les dones que en els homes.

Què és l’acidesa gàstrica?

L’àcid es produeix a l’estómac per digerir els aliments. L’acidesa és un senyal que aquest àcid surt de l’estómac i puja per l’esòfag, en direcció a la boca. Aquest fet provoca la sensació de cremor coneguda com a acidesa gàstrica o pirosi.

Símptomes de l’acidesa gàstrica

Els senyals d’advertiment següents et permetran saber quan consultar el metge:

  • Quan és difícil o dolorós empassar-se els aliments o beure.
  • Si fa mal el pit.
  • Si hi ha nàusees o vòmits, vòmits amb sang o si el vòmit té l’aspecte de cafè molt.
  • Si es perd pes i la gana sense motiu aparent.
  • Si se sent dolor en fer exercici o si el dolor irradia cap a l’esquena, el coll o el braç.

Com evitar-la?

  • Disminuir el consum de tabac o deixar de fumar. 
  • Mantenir un pes saludable.
  • Evitar els àpats abundants i mirar de menjar menys quantitat i amb més freqüència (entre 5-6 àpats diaris).
  • Evitar els aliments i les begudes que puguin provocar acidesa, com els aliments grassos (mantega, formatge, embotits, salses i pastissos), els menjars fregits o molt condimentats amb espècies, la xocolata, els tomàquets, els cítrics (llimones, taronges i aranges), l’all i la ceba, així com l’alcohol, el cafè, el te i les begudes gasoses o amb cafeïna, menta o cola.
  • Controlar l’estrès.
  • No fer exercici físic extrem havent dinat.
  • Fer servir roba solta, sense cinturons.
  • No ficar-se al llit fins a 2-3 hores havent dinat.
  • Revisar amb el metge o el farmacèutic la medicació que està prenent per comprovar si algun fàrmac és el responsable de l’acidesa.

Tractament de l’acidesa gàstrica

La llet s’ha fet servir tradicionalment per a l’alleujament transitori de la pirosi. Actualment, la seva utilitat és discutible, ja que pot contrarestar aquest símptoma perquè és poc àcida, però també pot estimular la producció d’àcid de l’estómac pel seu contingut en calci, caseïna i greixos. Per tant, per prevenir l’acidesa gàstrica el primer que cal fer és adoptar els suggeriments esmentats quant a dieta i estil de vida. Si amb aquestes mesures no n’hi ha prou, existeixen diversos medicaments que poden ajudar-hi, els quals han de ser administrats sota el consell mèdic.

 

Antiàcids

Són substàncies de caràcter bàsic que actuen neutralitzant l’àcid de l’estómac. Els antiàcids actuen ràpidament, de fet, la majoria de les persones senten alleujament al cap de 5 a 15 minuts, i alguns antiàcids sense carbonats fan efecte al cap d’un minut.

 

Anti-H2

Actuen disminuint la quantitat d’àcid que produeix l’estómac. La famotidina i la ranitidina són exemples de fàrmacs anti-H2. Triguen aproximadament una hora a fer efecte i sovint s’aconsella que es prenguin abans d’anar a dormir.

 

Inhibidors de la bomba de protons (IBP)

Actuen prevenint la producció d’àcid a l’estómac. Alguns IBP són: esomeprazole, lansoprazole, omeprazole, pantoprazole i rabeprazole. Després de prendre un IBP, es pot trigar 24 hores o més a sentir un alleujament complet.

I el restrenyiment?

Aquest és un altre dels problemes digestius més comuns. És un trastorn que comporta deposicions dures, difícils d’evacuar o bé menys de tres deposicions a la setmana. És habitual que, a més a més, apareguin altres molèsties associades (dolor, inflor abdominal, sensació d’evacuació incompleta).

Causes del restrenyiment

Les causes més habituals del restrenyiment són:

  • Portar una dieta pobra en fibra.
  • No prendre prou líquids.
  • No fer exercici físic.
  • Contenir-se quan es té la necessitat d’anar al lavabo.
  • Certs medicaments poden provocar restrenyiment com a efecte secundari.

Prevenció del restrenyiment

Algunes mesures senzilles relatives a canvis en els hàbits de vida són: beure dos litres d’aigua al dia, portar una dieta rica en fibra —com la dieta mediterrània—, evitar farines refinades, llet i derivats làctics, arròs i xocolata; i practicar exercici de manera regular. A més a més, és important acostumar el cos a anar al lavabo quan se sent la necessitat i no esperar.

Quins tractaments hi ha per al restrenyiment?

El primer pas és sempre prendre mesures per afavorir el trànsit intestinal, com ara incrementar el consum de fibra. En cas que el problema continuï, es pot demanar assessorament al farmacèutic sobre el laxant més adequat. De manera general, cap tractament no s’ha de fer servir durant més d’una setmana, ja que l’ús continuat de laxants agreuja el problema de restrenyiment.

Referències

1. Almax.com [Internet]. Almirall, S.A.; 2018 [citat gener 2019]; Estés en la estación que estés, ¡di adiós a la acidez! [aprox. 2 pantalles]. Disponible: https://www.almax.com/blog/recetas/estes-la-estacion-estes-di-adios-la-acidez/

2. Bot PLUS 2.0. [Internet]. Consejo General de Colegios Oficiales de Farmacéuticos; 2018 [citat juny 2018]. Disponible: https://botplusweb.portalfarma.com

3. Centro de información de medicamentos de la AEMPS (CIMA) [Internet]. Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios (AEMPS); 2018 [citat abril 2018]. Disponible: https://cima.aemps.es/cima/publico/home.html

4. Hunt R, Armstrong D, Katelaris P. Global Perspective on Gastroesophageal Reflux Disease. World Gastroenterology Organisation Global Guidelines. [Internet]. 2015 [citat abril 2018]. Disponible: https://www.spg.pt/wp-content/uploads/2015/07/2015-Gastroesophageal-Reflux-Disease-GERD.pdf

5. Mayo Clinic [Internet]. Mayo Foundation for Medical Education and Research; 1998 [actualitzat mar 2018; citat abril 2018]; Gastroesophageal reflux disease (GERD). Diagnosis and treatment [aprox. 7 pantalles]. Disponible: https://www.mayoclinic.org/diseases-conditions/gerd/diagnosis-treatment/drc-20361959

6. Peña E, Gómez JC, Gómez A, Cobián B, Ricote M, del Moral R, et al. Documento de Consenso. Patología digestiva. Síntomas y tratamiento. [Internet]. 2a. ed.: Sociedad Española de Médicos de Atención Primaria (SEMERGEN) y Sociedad Española de Farmacia Familiar y Comunitaria (SEFAC); 2014 [citat abril 2018]. Disponible: https://www.clubdelafarmacia.com/formacion-continuada/ebooks/documento-de-consenso-abordaje-de-sintomas-y-patologias-digestivas/

7. Aefi.net [Internet]. Asociación Española de Fisioterapeutas [2015; citado enero 2019]. Fisioterapia para el estreñimiento [aprox. 5 pantalles]. Disponible: http://www.aefi.net/fisioterapiaysalud/fisioterapiaparaelestrenimiento.aspx

8. 3clics [Internet]. Institut Català de la Salut [2015; citat gener 2019]. Restrenyiment: Fulla per a pacients [aprox. 2 pantalles]. Disponible: https://www.ics.gencat.cat/3clics/main.php?page=GuiaPage&idGuia=564&idEsp=4

9. National Institute of Diabetes and Digestive and Kidney Diseases (NIDDKD) [Internet]. Lo que usted debe saber sobre estreñimiento. 14-4157S. NIH Publication; 2014 [citat gener 2019]. Disponible: https://www.niddk.nih.gov/-/media/DD581BFF39C74E0E8D0DDA3CF08EE3DF.ashx

10. Sociedad Española de Farmacia Familiar y Comunitaria [Internet]. Recomendaciones para prevenir o mejorar el estreñimiento. 2016 [citat gener 2019]. Disponible: https://www.sefac.org/sites/default/files/sefac2010/private/documentos_sefac/documentos/Estrenimiento_recomendacion_SEFAC.pdf